L’ansietat té una funció molt important relacionada amb la supervivència, juntament amb la por, la ira, la tristesa o la felicitat. Sentir-se ansiós en una situació particularment incòmoda mai és agradable. No obstant això, quan es tracta dels nens/es, experimentar aquest tipus de sentiments és normal i necessari.
Sentir i bregar amb l’ansietat pot preparar a les persones més joves a fer front a experiències i situacions que són un repte a la vida.
L’ansietat normal es presenta en episodis poc freqüents, amb intensitat lleu o mitjana i de durada limitada, davant estímuls previsibles i comuns. Sentir por o tenir ansietat sobre certes coses pot ser positiu perquè fa que els nens/es es comportin d’una manera més segura. Per exemple, un nen/a que tingui por al foc evitarà jugar amb mistos.
En canvi l’ansietat a nivells patològics es caracteritza per ocórrer quan no hi ha una amenaça immediata a la seguretat o el benestar d’una persona, però no obstant això l’amenaça se sent com una cosa real.
Els nens i també els adolescents i els adults que pateixen algun tipus de trastorn d’ansietat tendeixen a tenir un tipus de pensament particular que es caracteritza per ser exagerat, irracional, negatiu i difícil de controlar. Aquesta forma de pensar podrà donar lloc a cert tipus de sentiments bàsics, com: excessiva por, excessiva vergonya, excessiva preocupació.
En realitat el que s’exagera és la interpretació dels estímuls que rebem del medi. D’aquesta manera, un soroll a la nit es transforma en “un assassí que ve a buscar-nos”; una mala nota en un examen es converteix en la seguretat que “repetiré curs”; l’allunyament dels meus pares perquè van a treballar en la seguretat que “no els veuré mai més”; l’aigua de la platja en la convicció que “m’ofegaré”; una discussió entre els meus pares, “el divorci”.
La naturalesa de les ansietats i de les pors canvia a mesura que els nens/es creixen i es desenvolupen:
-
Els nadons experimenten ansietat davant els estranys, abraçant fortament als seus pares quan persones que no reconeixen s’acosten a ells.
-
Els nadons de 10 a 18 mesos experimenten ansietat a causa de la separació, sentint-se emocionalment disgustats quan un o ambdós pares s’aparten del seu costat.
-
Els nens/es amb edats entre 4 i 6 anys d’edat senten ansietat respecte a les coses que no es basen en la realitat, com per exemple, la por als monstres i els fantasmes.
-
Els nens/es amb edats entre els 7 i 12 anys generalment tenen pors que reflecteixen circumstàncies reals que els poden ocórrer com ara, fer-se mal.
A mesura que els nens/es creixen, un tipus de por pot desaparèixer o ser reemplaçat per un altre. Per exemple, l’ansietat a causa de la separació és molt comú quan els nens/es petits comencen l’escola; mentre que els adolescents poden experimentar un tipus d’ansietat relacionada amb l’acceptació social i els èxits acadèmics.
Alguns dels signes que poden revelar l’ansietat d’un nen/a respecte a alguna cosa, poden incloure:
-
una actitud massa aferrada, impulsiva o distreta
-
moviments nerviosos, com un tic temporal
-
problemes per quedar dormit/a o el contrari, dormir més del normal
-
mans suades
-
ritme cardíac i respiració accelerada
-
nàusees
-
mals de cap
-
dolors d’estómac