L’ansietat té una funció molt important relacionada amb la supervivència, juntament amb la por, la ira, la tristesa o la felicitat. Sentir-se ansiós en una situació particularment incòmoda mai és agradable. No obstant això, quan es tracta dels nens/es, experimentar aquest tipus de sentiments és normal i necessari.
Sentir i bregar amb l’ansietat pot preparar a les persones més joves a fer front a experiències i situacions que són un repte a la vida.
L’ansietat normal es presenta en episodis poc freqüents, amb intensitat lleu o mitjana i de durada limitada, davant estímuls previsibles i comuns. Sentir por o tenir ansietat sobre certes coses pot ser positiu perquè fa que els nens/es es comportin d’una manera més segura. Per exemple, un nen/a que tingui por al foc evitarà jugar amb mistos.
En canvi l’ansietat a nivells patològics es caracteritza per ocórrer quan no hi ha una amenaça immediata a la seguretat o el benestar d’una persona, però no obstant això l’amenaça se sent com una cosa real.
Els nens i també els adolescents i els adults que pateixen algun tipus de trastorn d’ansietat tendeixen a tenir un tipus de pensament particular que es caracteritza per ser exagerat, irracional, negatiu i difícil de controlar. Aquesta forma de pensar podrà donar lloc a cert tipus de sentiments bàsics, com: excessiva por, excessiva vergonya, excessiva preocupació.
En realitat el que s’exagera és la interpretació dels estímuls que rebem del medi. D’aquesta manera, un soroll a la nit es transforma en “un assassí que ve a buscar-nos”; una mala nota en un examen es converteix en la seguretat que “repetiré curs”; l’allunyament dels meus pares perquè van a treballar en la seguretat que “no els veuré mai més”; l’aigua de la platja en la convicció que “m’ofegaré”; una discussió entre els meus pares, “el divorci”.
La naturalesa de les ansietats i de les pors canvia a mesura que els nens/es creixen i es desenvolupen:
  • Els nadons experimenten ansietat davant els estranys, abraçant fortament als seus pares quan persones que no reconeixen s’acosten a ells.
  • Els nadons de 10 a 18 mesos experimenten ansietat a causa de la separació, sentint-se emocionalment disgustats quan un o ambdós pares s’aparten del seu costat.
  • Els nens/es amb edats entre 4 i 6 anys d’edat senten ansietat respecte a les coses que no es basen en la realitat, com per exemple, la por als monstres i els fantasmes.
  • Els nens/es amb edats entre els 7 i 12 anys generalment tenen pors que reflecteixen circumstàncies reals que els poden ocórrer com ara, fer-se mal.
A mesura que els nens/es creixen, un tipus de por pot desaparèixer o ser reemplaçat per un altre. Per exemple, l’ansietat a causa de la separació és molt comú quan els nens/es petits comencen l’escola; mentre que els adolescents poden experimentar un tipus d’ansietat relacionada amb l’acceptació social i els èxits acadèmics.
Alguns dels signes que poden revelar l’ansietat d’un nen/a respecte a alguna cosa, poden incloure:
  • una actitud massa aferrada, impulsiva o distreta
  • moviments nerviosos, com un tic temporal
  • problemes per quedar dormit/a o el contrari, dormir més del normal
  • mans suades
  • ritme cardíac i respiració accelerada
  • nàusees
  • mals de cap
  • dolors d’estómac
És una bona idea que es busquin patrons de comportament. Si un incident aïllat es resol, no s’ha de fer més significatiu del que va ser. No obstant això, si hi ha un patró persistent o si sorgeix un que transcendeixi, s’ha d’intervenir. Si no es fa, és possible que la fòbia influeixi sobre el seu fill/a més endavant.
Si la por del seu fill/a sembla desproporcionada amb el que ocasiona la seva preocupació, això pot ser un senyal que és necessària l’ajuda d’un psicòleg.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies