La fòbia específica es defineix com la por acusada i persistent que és excessiva o irracional, desencadenada per la presència o anticipació d’un objecte o situació específica (p.ex., volar, precipicis, animals, administració d’injeccions, visió de sang).
L’exposició a l’estímul fòbic provoca gairebé invariablement una resposta immediata d’ansietat.
La persona que la pateix reconeix que aquesta por és excessiva i irracional i en la majoria de les ocasions s’evita la situació fòbica o es suporta amb gran ansietat o malestar.
Tipus de fòbies específiques:
  • Animal: la por fa referència a animals o insectes. Aquest subtipus sol iniciar-se en la infància.
  • Ambiental: la por fa referència a situacions relacionades amb la natura i els fenòmens atmosfèrics com tempestes, precipicis o aigua. Aquest subtipus sol iniciar-se en la infància.
  • Sang-injeccions-dany: la por fa referència a la visió de sang o ferides, o rebre injeccions o altres intervencions mèdiques de caràcter invasiu.
  • Situacional: la por fa referència a situacions específiques com transports públics, túnels, ponts, ascensors, avions, cotxe o recintes tancats.
  • Altres tipus: la por fa referència a un altre tipus d’estímuls, entre els quals s’inclouen les situacions que poden conduir a l’ennuegament, al vòmit, a l’adquisició d’una malaltia, fòbia als “espais” (és a dir, l’individu té por de caure si no hi ha parets o altres mitjans de subjecció), i la por que els nens tenen als sons alts o les persones disfressades.
 
La fòbia social es caracteritza per la presència de por persistent i acusat a situacions socials o actuacions en públic per por que resultin enutjoses. L’exposició a aquests estímuls produeix gairebé invariablement una resposta immediata d’ansietat.
En la majoria de les ocasions les situacions socials o actuacions en públic acaben convertint-se en motiu d’evitació, si bé altres vegades l’individu pot suportar tot experimentant molt terror.
L’agorafòbia té com a característica principal l’aparició d’ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil (o compromès) o on, en el cas d’aparèixer una crisi d’angoixa (veure apartat ansietat i estrès: crisi d’angoixa) o símptomes similars a l’angoixa (p.ex., por a patir diarrea o crisi brusques d’inestabilitat), pot no disposar d’ajuda. Aquesta ansietat sol conduir de forma típica a comportaments permanents d’evitació de múltiples situacions, entre els quals cal citar l’estar sol dins o fora de casa; barrejar-se amb gent; viatjar en automòbil, autobús, o avió; o trobar-se en un pont o en un ascensor. Alguns individus són capaços d’exposar-se les situacions temudes, si bé aquesta experiència els produeix un considerable terror. Sovint, a aquests individus els resulta més fàcil encarar-se a les situacions si es troben en companyia d’un conegut. El comportament d’evitació d’aquestes situacions pot conduir a un deteriorament de la capacitat per efectuar viatges de treball o per dur a terme les responsabilitats domèstiques (p.ex., anar al supermercat, portar els nens al metge).

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies