Pors i Fòbies

La fòbia específica es defineix com la por acusada i persistent que és excessiva o irracional, desencadenada per la presència o anticipació d’un objecte o situació específica (p.ex., volar, precipicis, animals, administració d’injeccions, visió de sang).

L’exposició a l’estímul fòbic provoca gairebé invariablement una resposta immediata d’ansietat.

La persona que la pateix reconeix que aquesta por és excessiva i irracional i en la majoria de les ocasions s’evita la situació fòbica o es suporta amb gran ansietat o malestar.

Tipus de fòbies específiques:

• Animal: la por fa referència a animals o insectes. Aquest subtipus sol iniciar-se en la infància.

• Ambiental: la por fa referència a situacions relacionades amb la natura i els fenòmens atmosfèrics com tempestes, precipicis o aigua. Aquest subtipus sol iniciar-se en la infància.

• Sang-injeccions-dany: la por fa referència a la visió de sang o ferides, o rebre injeccions o altres intervencions mèdiques de caràcter invasiu.

• Situacional: la por fa referència a situacions específiques com transports públics, túnels, ponts, ascensors, avions, cotxe o recintes tancats.

• Altres tipus: la por fa referència a un altre tipus d’estímuls, entre els quals s’inclouen les situacions que poden conduir a l’ennuegament, al vòmit, a l’adquisició d’una malaltia, fòbia als “espais” (és a dir, l’individu té por de caure si no hi ha parets o altres mitjans de subjecció), i la por que els nens tenen als sons alts o les persones disfressades.

 

La fòbia social es caracteritza per la presència de por persistent i acusat a situacions socials o actuacions en públic per por que resultin enutjoses. L’exposició a aquests estímuls produeix gairebé invariablement una resposta immediata d’ansietat.

En la majoria de les ocasions les situacions socials o actuacions en públic acaben convertint-se en motiu d’evitació, si bé altres vegades l’individu pot suportar tot experimentant molt terror.

L’agorafòbia té com a característica principal l’aparició d’ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil (o compromès) o on, en el cas d’aparèixer una crisi d’angoixa (veure apartat ansietat i estrès: crisi d’angoixa) o símptomes similars a l’angoixa (p.ex., por a patir diarrea o crisi brusques d’inestabilitat), pot no disposar d’ajuda. Aquesta ansietat sol conduir de forma típica a comportaments permanents d’evitació de múltiples situacions, entre els quals cal citar l’estar sol dins o fora de casa; barrejar-se amb gent; viatjar en automòbil, autobús, o avió; o trobar-se en un pont o en un ascensor. Alguns individus són capaços d’exposar-se les situacions temudes, si bé aquesta experiència els produeix un considerable terror. Sovint, a aquests individus els resulta més fàcil encarar-se a les situacions si es troben en companyia d’un conegut. El comportament d’evitació d’aquestes situacions pot conduir a un deteriorament de la capacitat per efectuar viatges de treball o per dur a terme les responsabilitats domèstiques (p.ex., anar al supermercat, portar els nens al metge).