Ansietat i Estrès

L’ansietat és un reacció o resposta emocional normal necessària per a la supervivència dels individus. De vegades, la reacció o resposta ansiosa pot arribar a nivells excessivament alts o pot ser poc adaptativa en determinades situacions. En aquest cas la reacció deixa de ser normal i es considera patològica.

Trastorns d’ansietat segons el DSM-IV TR:

• Crisi d’angoixa (panic attack): la característica principal d’una crisi d’angoixa és l’aparició aïllada i temporal de por o malestar de caràcter intens, en absència de perill real, que s’acompanya d’almenys 4 d’un total de 13 símptomes somàtics o cognoscitius. La crisi s’inicia de forma brusca i aconsegueix la seva màxima expressió amb rapidesa, acompanyada sovint d’una sensació de perill o de mort imminent i d’una urgent necessitat d’escapar. Els 13 símptomes somàtics o cognoscitius vénen constituïts per palpitacions, sudoració, tremolors o sacsejades, sensació de falta d’alè o ofec, sensació d’ennuegar, opressió o malestar toràcics, nàusees o molèsties abdominals, inestabilitat o mareig (atordiment), desrealització (alteració de la percepció del món extern de manera que aquest sembla estrany) o despersonalització (alteració de la percepció d’un mateix, de manera que un mateix se sent separat del propi cos), por de perdre el control o “tornar-se boig”, por a morir, parestèsies (sensació anormal dels sentits o de la sensibilitat) i calfreds o sufocacions.

• Agorafòbia (veure apartat pors i fòbies)

  • Trastorn d’angoixa sense agorafòbia

  • Trastorn d’angoixa amb agorafòbia

  • Agorafòbia sense història de trastorn d’angoixa

• Fòbia específica (veure apartat pors i fòbies)

• Fòbia social (veure apartat pors i fòbies)

• Trastorn obsessiu-compulsiu (veure apartat trastorn obsessiu-compulsiu)

• Trastorn per estrès posttraumàtic: es caracteritza per la reexperimentació d’esdeveniments altament traumàtics, símptomes deguts a l’augment de l’activació i comportament d’evitació dels estímuls relacionats amb el trauma.

• Trastorn per estrès agut: es caracteritza per símptomes semblants al trastorn per estrès posttraumàtic que apareixen immediatament després d’una esdeveniment altament traumàtic.

• Trastorn d’ansietat generalitzada: es caracteritza per la presència d’ansietat i preocupacions de caràcter excessiu i persistent durant almenys 6 mesos.

• Trastorn d’ansietat a causa de malaltia mèdica: es caracteritza per símptomes d’ansietat que es consideren secundaris als efectes fisiològics directes d’una malaltia subjacent.

• Trastorn d’ansietat induït per substàncies: es caracteritza per símptomes d’ansietat que es consideren secundaris als efectes fisiològics directes d’una droga, fàrmac o tòxic.

L’estrès és una resposta del nostre organisme que intenta trobar l’equilibri entre les exigències del nostre entorn i els recursos amb què comptem per satisfer aquestes exigències. Podem experimentar estrès quan les demandes o exigències del nostre entorn són superiors als recursos dels que disposem.